Una auditoria serveix per decidir, no per produir un document
La majoria de les auditories SEO que s’entreguen al mercat són exportacions d’eines amb format. Seixanta pàgines de captures de pantalla, una llista de tres-cents errors sense jerarquia, i un client que tanca el document sense saber per on començar.
Una auditoria útil produeix una altra cosa: una llista curta d’accions classificades per la relació entre esforç i impacte, amb el que costa cadascuna, el que aporta i qui la realitza. Ocupa deu pàgines i es llegeix en vint minuts.
Aquesta diferència rau en el mètode. Una eina detecta anomalies, però no les jerarquitza ni coneix la vostra activitat. Una etiqueta de títol absent en una pàgina d’avisos legals i un temps de resposta del servidor de dos segons apareixen a la mateixa taula, tot i que la primera no té cap importància i la segona limita tot el lloc web.
L’ordre de verificació no és indiferent. Alguns bloquejos limiten tota la resta: una pàgina que no es pot rastrejar no es posicionarà, independentment de la qualitat del seu contingut. Els dotze punts següents estan classificats en l’ordre en què els tractem, del bloquejant al millorable.
Punt 1, l’indexació real del lloc
La primera pregunta no és saber com es posicionen les vostres pàgines, sinó saber quines coneix Google. La resposta sovint sorprèn.
L’informe de cobertura de la Search Console indica quantes pàgines estan indexades, quantes estan excloses i per quin motiu. Una diferència important entre el nombre de pàgines del lloc i el nombre de pàgines indexades senyala un problema estructural que fa inútil qualsevol altra optimització.
Els motius d’exclusió més freqüents són l’existència d’una etiqueta canònica que apunta a un altre lloc, una directiva de bloqueig heretada d’un entorn de proves, una pàgina considerada massa pobra, o una adreça que simplement mai ha estat descoberta per falta d’enllaços entrants.
El control triga deu minuts i condiciona tota la resta. Cal fer-ho abans d’obrir una eina d’anàlisi de paraules clau.
Punt 2, el fitxer d’exclusió i el mapa del lloc
Dos fitxers minúsculs capaços de fer desaparèixer un lloc sencer. El primer indica als robots què no han de rastrejar, el segon llista el que cal conèixer.
Els errors clàssics en el primer són un bloqueig total oblidat després d’una publicació, el bloqueig de recursos necessaris per a la visualització de les pàgines, o l’exclusió d’un directori sencer per excés de prudència. Aquests errors són rars però catastròfics, i es verifiquen en trenta segons.
En el segon, els defectes són més ordinaris i freqüents: un mapa que llista adreces redirigides o amb errors, que oblida seccions senceres, o que no està declarat a la Search Console. Un mapa net accelera el descobriment de nous continguts, un mapa brut envia senyals contradictoris.
Punt 3, les redireccions i les cadenes
En un lloc antic, les redireccions s’acumulen al llarg de les successives remodelacions. Una adreça redirigeix cap a una segona, que redirigeix cap a una tercera, que acaba en una pàgina d’error.
Cada salt addicional dilueix la transmissió i retarda la càrrega per al visitant. Més enllà de tres salts, alguns robots abandonen. La correcció consisteix a fer que cada adreça antiga apunti directament a la seva destinació final, eliminant així els intermediaris.
El segon control se centra en els enllaços interns que apunten a adreces redirigides. Funcionen, per la qualitat ningú els corregeix, però imposen un salt inútil a cada visita i a cada rastreig. Actualitzar-los cap a l’adreça final és una feina mecànica i rendible.
Punt 4, el temps de resposta del servidor
El temps que triga el servidor a enviar el primer octet condiciona tot el que ve després. La referència comunicada per Google se situa per sota dels vuit-cents mil·lisegons, i molts llocs web n’estan lluny.
Hi dominen tres causes: un allotjament compartit saturat, una versió de llenguatge de servidor antiga i l’absència de memòria cau. Aquests tres punts es tracten des de la infraestructura i produeixen un efecte immediat en el conjunt de les pàgines, a diferència de les optimitzacions front-end que s’han d’aplicar plantilla per plantilla.
També és el factor que determina el pressupost de rastreig. Un servidor lent redueix el nombre de pàgines que el robot recorre per sessió, cosa que retarda l’indexació de les novetats en els llocs voluminosos.
Punt 5, l’experiència de càrrega mesurada sobre el terreny
Els tres indicadors d’experiència es recullen en les visites reals, no en una simulació. Un lloc pot mostrar una puntuació de laboratori afalagadora i fallar en les dades de terreny, perquè aquestes últimes inclouen dispositius modestos i xarxes degradades.
El control es fa a la Search Console, que agrupa les adreces per plantilla i senyala els grups que fallen. Aquesta lectura per grups és essencial: quan dues-centes pàgines apareixen al mateix grup, la correcció es fa un sol cop a la plantilla.
El detall de les tres mètriques, els seus llindars i els correctius aplicables es tracten al nostre article sobre els Core Web Vitals. Per a l’auditoria, el que compta és saber quines plantilles fallen i en quina mètrica, per tal d’orientar la feina.
Punt 6, l’arquitectura i la profunditat
Una auditoria ha de produir un mapa del lloc tal com el veu el robot, amb la profunditat de clic i el nombre d’enllaços entrants interns per a cada pàgina.
Dues anomalies apareixen sistemàticament. Pàgines estratègiques enterrades a quatre o cinc clics, que gairebé no reben res. I pàgines secundàries molt ben servides, sovint perquè apareixen al menú o al peu de pàgina.
La correcció depèn de la mecànica d’enllaços més que de la restructuració, i es detalla al nostre article sobre l’enllaçat intern. Quan el problema prové de la mateixa estructura, cal remuntar-se a l’arquitectura, tema tractat en el nostre mètode de cocó semàntic.
Punt 7, les etiquetes de títol i les descripcions
El control és bàsic i gairebé sempre revela feina per fer. Tres anomalies a buscar: títols absents, títols duplicats en diverses pàgines i títols truncats per falta de control de la longitud.
La duplicació és la més significativa. Dues pàgines amb el mateix títol indiquen al motor que tracten el mateix tema, cosa que desencadena un arbitratge del qual cap en surt guanyadora. En els catàlegs generats automàticament, aquest defecte afecta de vegades centenars de pàgines.
Les descripcions no influeixen en el rànquing però sí en el clic. Una descripció absent deixa que el motor generi un fragment que no sempre és afavoridor. En les pàgines que reben trànsit, reescriure-les és una acció ràpida amb un rendiment immediat.
Punt 8, l’estructura dels títols a les pàgines
Un sol títol principal per pàgina, subtítols jerarquitzats sense salts de nivell i encapçalaments que continguin vocabulari del tema en lloc de fórmules buides.
Els defectes observats són sempre els mateixos: diversos títols principals a la mateixa pàgina, sovint perquè el logotip i el títol de l’article tenen tots dos aquest nivell. Subtítols utilitzats per la seva aparença més que per la seva funció. I encapçalaments genèrics del tipus «Els nostres serveis» que no contenen cap consulta.
Aquesta verificació és ràpida i el seu efecte és mesurable, perquè els encapçalaments de les seccions participen directament en la comprensió del tema per part del motor.
Punt 9, els continguts duplicats i les canòniques
La duplicació interna és més freqüent que l’externa i més fàcil de corregir. Prové de les versions amb i sense barra final, dels paràmetres d’URL afegits pels filtres, de les versions imprimibles i de les pàgines de paginació mal gestionades.
L’etiqueta canònica soluciona la majoria d’aquests casos designant la versió de referència. Però cal que sigui correcta: una canònica que apunta a la pàgina d’inici en totes les pàgines del lloc és un error clàssic que fa desaparèixer tot el contingut interior.
El control consisteix a verificar, en una mostra de cada plantilla, que la canònica apunta realment a l’adreça esperada. El tema complet, amb els casos de canibalització entre pàgines distintes, mereix un tractament a part.
Punt 10, les imatges i els mitjans
Un aspecte sovint descuidat tot i que representa la majoria del pes de les pàgines. Tres verificacions són suficients.
Primer el format: servir WebP o AVIF en lloc de JPEG redueix el pes entre un trenta i un cinquanta per cent amb la mateixa qualitat. Després les dimensions: una imatge de tres mil píxels reduïda pel navegador en un contenidor de vuit-cents malbarata amplada de banda a cada visita. Finalment els atributs: amplada i alçada declarades per evitar desplaçaments, i text alternatiu emplenat per a l’accessibilitat i per a la cerca d’imatges.
En els llocs que auditem, només aquest apartat representa regularment la meitat del guany de rendiment disponible, per a una feina purament mecànica.
Punt 11, les dades estructurades
El control se centra en tres preguntes. Existeix un marcatge, és vàlid i hi ha una sola font que el generi.
Aquesta última pregunta detecta l’error més freqüent: una extensió i una plantilla produeixen cadascuna la seva declaració, les dues es contradiuen i el resultat esdevé imprevisible. La verificació es fa sobre l’adreça en línia i no sobre el codi escrit, perquè la diferència entre tots dos és precisament on s’amaga el problema.
El mètode complet i els tipus útils per sector es detallen a la nostra guia del marcatge JSON-LD.
Punt 12, els senyals de credibilitat
Últim punt de la llista i primer factor de diferenciació en els mercats disputats. No es mesura amb cap eina i es verifica a mà.
Els continguts estan signats per una persona identificable que disposa d’una pàgina dedicada? Les pàgines legals estan completes i al dia? Apareix una adreça física verificable al lloc? Els continguts porten una data de publicació i d’actualització? El que afirma el lloc és coherent amb el que en diuen fonts externes?
Aquestes verificacions formen part del marc descrit al nostre article sobre l’E-E-A-T, i tenen un pes especial en els sectors on la decisió implica diners o salut.
Les eines necessàries, i les que no ho són
Una auditoria completa es realitza amb tres eines gratuïtes i una de pagament, i això és suficient per a la quasi totalitat dels llocs.
La Search Console proporciona l’indexació, la cobertura, el rendiment de cerca, els senyals d’experiència i els errors de marcatge. És la font de la veritat, perquè exposa el que Google realment té sobre el vostre lloc.
Una eina de mesura de rendiment dóna l’avaluació de terreny i el diagnòstic de laboratori sobre una adreça determinada. El mateix navegador, amb les seves eines de desenvolupament, permet inspeccionar la xarxa, la visualització i els errors de consola.
L’única eina realment de pagament necessària és un explorador complet de llocs, que recorre totes les adreces seguint els enllaços i produeix la cartografia. És el que revela les cadenes de redirecció, les pàgines òrfenes i la profunditat real.
El que no és necessari: les suites tot en un de diversos centenars d’euros mensuals, útils per al seguiment de la competència però supèrflues per a un diagnòstic tècnic. Una auditoria no es paga amb subscripcions, es paga amb temps d’anàlisi.
Jerarquitzar els resultats, la part que fa l’auditoria
Detectar és mecànic, jerarquitzar requereix criteri. Classifiquem cada anomalia en dos eixos.
Primer l’impacte: quantes pàgines estan afectades, i si aquestes pàgines generen trànsit o volum de negoci. Una anomalia en tres-centes fitxes de producte no pesa igual que la mateixa anomalia en una pàgina d’avisos legals.
Després l’esforç: la correcció depèn d’un ajust, d’una modificació de plantilla o d’una reconstrucció? Una correcció d’una hora que afecta dues-centes pàgines va abans que una correcció de tres dies que n’afecta cinc.
L’encreuament dels dos produeix quatre famílies: per fer de seguida, per planificar, per considerar més endavant, per ignorar. Aquesta última categoria és la que més sovint falta en les auditories del mercat, tot i que és la més útil: dir el que no mereix ser corregit fa guanyar tant de temps com dir el que sí que s’ha de corregir.
Llegir les dades de cerca abans de concloure
Una auditoria purament tècnica passa per alt la informació més rica: el que Google ja sap del vostre lloc i el que els internautes busquen realment per arribar-hi. Aquestes dades són gratuïtes i estan infrautilitzades.
Les consultes que aporten impressions sense clics
L’informe de rendiment llista les consultes en què apareixen les vostres pàgines. Les que generen moltes impressions i molt pocs clics senyalen un desajust: o bé la vostra pàgina es posiciona massa avall, o bé el seu títol i la seva descripció no resulten atractius. El segon cas es corregeix en una hora i produeix un guany immediat.
Les pàgines que es posicionen a la segona pàgina
Una posició mitjana compresa entre l’onze i la vint significa que la pàgina és reconeguda com a pertinent però insuficient. Són els objectius més rendibles d’un pla d’acció: la feina a fer per creuar el llindar és molt menor que per fer emergir una pàgina inexistent.
La correcció combina generalment tres intervencions: enriquir el contingut en els aspectes que els resultats millor posicionats tracten, reforçar l’enllaçat intern cap a aquesta pàgina i verificar que cap altra pàgina del lloc no apunti a la mateixa consulta.
Les consultes captades per la pàgina equivocada
Passa sovint que una consulta comercial sigui captada per un article de blog en lloc de la pàgina de servei corresponent. El trànsit arriba, però a una pàgina que no té com a finalitat convertir. La correcció consisteix a ajustar l’enllaçat i, de vegades, els encapçalaments, perquè Google designi la pàgina correcta.
Auditar la competència, breument
Una auditoria centrada exclusivament en l’interior produeix un diagnòstic incomplet, perquè el posicionament es juga en posició relativa. Tres observacions són suficients i es fan en una hora.
Identificar qui ocupa les tres primeres places en les vostres consultes comercials principals. Mirar l’estructura de les seves pàgines: longitud, subtítols tractats, presència de proves i xifres. Mesurar el seu temps de càrrega amb la mateixa eina que la vostra.
Aquestes tres observacions donen un objectiu realista. Si les pàgines posicionades tenen quatre mil paraules amb dades pròpies i la vostra en té sis-centes, la diferència no és tècnica. Si es carreguen en un segon i la vostra en quatre, sí que ho és.
Aquesta anàlisi també evita l’error invers, que consisteix a sobreinvertir en un mercat ja guanyat. Una empresa que ja ocupa la primera posició en totes les seves consultes comercials no necessita una auditoria tècnica, necessita ampliar el seu camp semàntic, que és una altra feina.
L’informe d’auditoria, què ha de contenir
La forma importa perquè determina si el document s’utilitzarà o s’arxivarà.
Primer una pàgina de síntesi, amb els tres bloquejos principals i l’efecte esperat de la seva correcció. És l’única pàgina que llegirà qui pren les decisions, ha de ser suficient per si mateixa.
Després el pla d’acció, en forma de taula: acció, pàgina o plantilla afectada, esforç estimat, impacte esperat, responsable. Classificat del més rendible al menys rendible, amb una línia de separació explícita que marqui el llindar per sota del qual les correccions no valen el temps que costen.
Finalment el detall tècnic, en un annex, per a la persona que l’executarà. Aquest detall no ha de figurar al cos del document, on difumina la informació per a la presa de decisions.
Una auditoria lliurada sense una reunió de presentació perd la meitat del seu valor. Els arbitratges es discuteixen, les prioritats depenen de limitacions que el proveïdor desconeix, i una hora d’intercanvi evita sis mesos d’un pla mal executat.
El que una auditoria tècnica no cobreix
Tres temes escapen al diagnòstic tècnic i convé anunciar-los per evitar malentesos.
La pertinença del posicionament comercial. Un lloc tècnicament impecable que apunti a consultes sense valor comercial produirà trànsit però no clients. Aquesta qüestió depèn d’un estudi de paraules clau, un exercici diferent.
La qualitat editorial. Una eina detecta una pàgina massa curta, però no detecta una pàgina buida de contingut. L’avaluació del contingut requereix una lectura humana per part de algú que conegui el tema.
L’autoritat externa. El perfil d’enllaços entrants es mesura amb altres eines i es treballa en cicles llargs. Una auditoria tècnica ho esmenta, però no ho tracta.
Aquests tres vessants componen, juntament amb la tècnica, una prestació completa de posicionament natural. L’auditoria n’és el punt de partida, no el perímetre.
Amb quina freqüència cal auditar
Una auditoria completa es justifica en tres moments. Abans de comprometre un pressupost de posicionament, per saber on van els diners. Després d’una remodelació, per verificar que la migració ha anat bé. I quan es produeix una baixada inexplicada.
Entre aquests moments, una vigilància lleugera és suficient: consulta mensual de la cobertura d’indexació i dels senyals d’experiència, verificació trimestral de l’arquitectura i de les redireccions. Aquest seguiment forma part del que cobreix un contracte de manteniment que inclou l’apartat de posicionament.
Auditar cada mes no aporta res. Les correccions triguen diverses setmanes a produir el seu efecte, i mesurar massa sovint produeix soroll que s’interpreta erròniament com a senyal.
El que heu de recordar
Una auditoria es jutja per la seva conclusió, no pel seu gruix. Si no acaba amb una llista de menys de vint accions classificades per la relació entre esforç i impacte, amb una categoria explícita del que no cal corregir, no ha fet la seva feina.
L’ordre dels dotze punts no és decoratiu. L’indexació, els fitxers de rastreig, les redireccions i el temps de resposta del servidor limiten tota la resta: mentre no estiguin resolts, treballar els títols o el marcatge no produirà res mesurable.
Els quatre primers punts es verifiquen en una hora amb eines gratuïtes, i sovint són suficients per identificar el bloqueig principal. Comenceu per aquí abans de comprometre res, inclús abans d’encarregar una auditoria completa.
